Manel Quintana
:
Artista visual
Artista visual
Artiste visuel

CAT.
L’exhibició, més o menys oberta, més o menys sincera, més o menys directa, dels problemes que afecten la creació artística és un fet recurrent en molts treballs recents d’autors contemporanis. Però no és tan habitual que un artista proclami publicitàriament el seu fracàs i busqui la col·laboració dels espectadors d’Olot, d’Osca i de Tournefeuille per refer la seva trajectòria. Fent ús de mitjans altament codificats, com els anuncis publicitaris de televisió, el fals documental o el màrqueting directe, aquesta obra ens convida —o, millor dit, ens obliga com a espectadors— a donar les pautes perquè el creador trobi el camí adequat per satisfer les nostres necessitats i pugui recuperar el seu prestigi. Amb una indissimulada ironia, l’artista posa en joc aspectes com el rol de l’artista en el món actual, l’exhibició impúdica de sentiments privats en alguns mitjans de comunicació, la comercialització de l’èxit i el fracàs, el rendiment de l’art i, finalment, la nostra pròpia posició d’espectadors diletants.

CAST.
La exhibición, más o menos abierta, más o menos sincera, más o menos directa, de los problemas que afectan a la creación artística es un hecho recurrente en muchos trabajos recientes de autores contemporáneos. Pero no es tan habitual que un artista proclame publicitariamente su fracaso y busque la colaboración de los espectadores de Olot, de Huesca y de Tournefeuille para rehacer su trayectoria. Haciendo uso de medios altamente codificados, como los anuncios publicitarios de televisión, el falso documental o el marketing directo, esta obra nos invita —o, mejor dicho, nos obliga como espectadores— a dar las pautas para que el creador encuentre el camino adecuado para satisfacer nuestras necesidades y pueda así recuperar su prestigio. Con una indisimulada ironía, el artista pone en juego aspectos como el rol del artista en el mundo actual, la exhibición impúdica de sentimientos privados en algunos medios de comunicación, la comercialización del éxito y el fracaso, el rendimiento del arte y, finalmente, nuestra propia posición de espectadores diletantes.

FR.
L’expression, plus ou moins ouverte, plus ou moins sincère, plus ou moins directe, des problèmes qui affectent la création artistique est un thème récurrent présent dans de nombreuses œuvres d’auteurs contemporains. Mais il n’est pas commun qu’un artiste proclame publicitairement son échec et incite les spectateurs d’Olot, de Huesca et de Tournefeuille à collaborer pour relancer sa carrière. En utilisant des moyens extrêmement codifiés, comme des annonces publicitaires de télévision, le faux documentaire ou le marketing direct, cette œuvre nous invite - ou plutôt nous oblige en tant que spectateurs - à donner des indications afin que le créateur trouve le bon chemin pour satisfaire nos besoins et récupérer son prestige. Avec une ironie non dissimulée, l’artiste met en scène certains aspects comme le rôle de l’artiste dans le monde actuel, affiche sans pudeur des sentiments privés dans des moyens de communication, la commercialisation du succès et de l’échec, le rendement de l’art, et finalement, notre propre position en tant que spectateur dilettante.


Olot
:

Tournefeuille
: