.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
 
 

Lluís Sabadell
:

Artista, comissari i dissenydor gràfic.
Artista, comisario y diseñador gráfico.
Artiste, commissaire et dessinatrice graphique.



www.sabadellartiga.com

CAT.
La paraula “PAISATGE” (en castellà, “PAISAJE” i en francès, “PAYSAGE”) sorgeix al voltant del segle XVII a la nostra llengua denotant un canvi cultural que té a veure amb la nostra manera de mirar la natura. Aquesta obra reflexiona tant sobre la dimensió cultural que aquest mot exerceix sobre nosaltres com sobre la transformació de l’entorn que ens envolta. Ens adverteix de com la nostra presència transforma la natura o l’entorn en paisatge ja que és la mirada humana -cultural- la que exerceix aquest canvi de natura en paisatge. Per tant, és la nostra mirada que “activa” aquest mot en la nostra cultura, talment com aquest neó que s’activa en detectar una presència -una mirada- mitjançant un sensor de moviment per ultrasons. Alhora aquest neó suposa un signe d’alerta ja que ens mostra els paisatges inesperats del nostre entorn quotidià.


CAST.
La palabra “PAISATGE” (en castellano, “PAISAJE” y en francés, “PAYSAGE”) surge cerca del s. XVII en nuestra lengua denotando un cambio cultural que tiene que ver con nuestra manera de mirar la naturaleza. Esta obra reflexiona tanto sobre la dimensión cultural de la influencia que este término ejerce sobre nosotros como sobre la transformación del entorno que nos rodea. Nos advierte de cómo nuestra presencia transforma la naturaleza o el entorno en paisaje, ya que es la mirada humana —cultural— la que ejerce este cambio de naturaleza a paisaje. Por lo tanto, es nuestra mirada la que “activa” este término en nuestra cultura, del mismo modo que este neón se activa al detectar una presencia —una mirada— mediante un sensor de movimiento por ultrasonidos. Al mismo tiempo, este neón supone un signo de alerta que nos muestra los paisajes inesperados de nuestro entorno cotidiano.

FR.
Le mot “PAISATGE” (en espagnol, “PAISAJE” et en français, “PAYSAGE”) apparaît dans notre langue vers le XVII ème siècle et marque un changement culturel dans notre manière de voir la nature. Cette œuvre est une réflexion sur la dimension culturelle que ce terme nous renvoie mais aussi sur la transformation de notre environnement. Elle nous avertit que notre présence transforme la nature et notre environnement en paysage puisque le regard humain – culturel – change la nature en paysage. Par conséquent, notre regard « active » ce terme dans notre culture, comme le néon qui s’active dès qu’il détecte une présence – un regard – grâce à un capteur de mouvements par ultrasons. Ce néon est en même temps un signal d’alarme qui nous montre les paysages inattendus de notre environnement quotidien.


Olot
:










Huesca
: