L'edifici Hospici
L'edifici de l'Hospici és una construcció neoclàssica de finals del segle XVIII projectada per l'arquitecte Ventura Rodríguez, on destaca un sobri i elegant pati amb tres galeries d'arcades. L'edifici Hospici, a més d'allotjar les dependències del Museu Comarcal de la Garrotxa , les de l'Àrea de Creació Contemporània, de l'Arxiu Històric Comarcal, de l'Oficina de Turisme i de l'Observatori del Paisatge, funciona com a espai dinamitzador de la vida cultural de la ciutat. El Pati de l'Hospici és utilitzat per a tot tipus d'activitats culturals organitzades per entitats, col·lectius, associacions, i institucions públiques de la ciutat.
Història de l'edifici
L'any 1772 l'Hospici d'Olot apareix per primera vegada en els registres municipals com un del objectius que cal consolidar gràcies al llegat testamentari d'Antoni Llopis. La idea de la creació d'hospicis a Espanya respon a l'objectiu de practicar els tancaments correccionals de tota aquella gent que vivia de les almoines i de la caritat i encaminar-la cap al mercat laboral com a mà d'obra barata.
A més de la deixa d'Antoni Llopis, gràcies a les gestions, les influències i el suport econòmic del bisbe Tomàs de Lorenzana es pogué tenir finalment el magne edifici. L'any 1777 es constituí la Junta de l'Hospici d'Olot, encarregada de vetllar per l'obra, que es donà per finalitzada el 19 d'octubre del 1784 sota la supervisió de l'arquitecte Ventura Rodríguez. L'edifici podia acollir 1.200 persones distribuïdes en les sales estructurades a partir de dos claustres (un per a homes i l'altre per a les dones). De totes maneres, van anar passant els anys sense que cap persona el poblés, ja que mancava tota la infraestructura interior. Només una part de l'edifici s'havia destinat a l'ensenyament i va allotjar, primer, l'Escola de Dibuix (instal·lada l'any 1783, poc abans que s'acabés l'edifici) i, després, l'Escola de Gramàtica, Retòrica i Moral. La Gran Guerra del 1793 va complicar encara més la situació, ja que s'habilità l'Hospici com a caserna i a partir del 1795 com a hospital militar. L'Hospici esdevenia una càrrega pesada que exigia a la vila molt més del que ara ella podia donar de si mateixa.
L'Hospici no va arribar mai a exercir la funció per a la qual fou projectat i aglutinà les activitats més diverses: un centre de Segon Ensenyament (1858), el Museu-Biblioteca (1905) i l'asil de “ La Caritat ” (1917), i també moltes altres activitats més o menys temporals: caserna, mercat, escola de pàrvuls, escola de música, oficina de correus i telègrafs, parc de bombers i un llarg etcètera. En els nostres dies l'Hospici s'ha consolidat com a gran centre públic amb la presència del Museu Comarcal de la Garrotxa , l'Arxiu Històric Comarcal d'Olot, “ La Caritat ”, les sales d'exposició temporal i, més recentment, l'Oficina de Turisme i l'Observatori del Paisatge de Catalunya.
