ESCOLA PAISATGÍSTICA D'OLOT
A Catalunya, la puixança i proliferació de la pintura coincideixen amb el moment històric de la Restauració. Període marcat per la prosperitat econòmica que afavorí una burgesia que es constituí com el motor de la Renaixença cultural del catalanisme polític. Aquesta burgesia tingué, en el camp de l'art, una influència molt considerable; volia un art realista però, al mateix temps, amable, elegant i optimista, i preferí la pintura per damunt d'altres disciplines. Aquest període va propiciar a Catalunya l'inici i consolidació de diverses escoles pictòriques, entre elles la d'Olot.
L'Escola d'Olot inclou tan pintors olotins com una sèrie d'artistes forans que prengueren el paisatge de la Garrotxa com a font d 'inspiració per a la seva obra, però amb llibertat d'estil. Es tracta d'una escola catalana de paisatge amb similituds a l'escola de Barbizon. L'iniciador va ser en Joaquim Vayreda, que realitzà múltiples versions del paisatge d'Olot. Les pintures de Vayreda atragueren l'atenció de diversos artistes que sojornaren a Olot i pintaren el paisatge de la comarca.
L'Escola es consolidà gràcies a la tasca pedagògica del pintor Josep Berga i Boix. Les exposicions anuals realitzades des del Centre Artístic i més tard per altres entitats olotines, com el Centre Catalanista, ajudaren a difondre el moviment.
|
| VAYREDA VILA , Joaquim |
Davant el prestigi i reconeixement del conegut pintor Joaquim Vayreda i Vila, (1843-1894) ànima de l'Escola d'Olot així com de moltes institucions i associacions olotines, el conjunt de peces que d'aquest artista aplega el Museu Comarcal de la Garrotxa és, de fet, humil. No tant en el nombre d'obres que aquesta col·lecció inclou -quaranta-cinc dibuixos, un gravat i vint pintures- sinó per la condició de la majoria de les pintures quinze- com a dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya, del qual el Museu Comarcal és secció.
Pel que fa a mostres relacionades amb aquest artista tan emblemàtic, val a dir que, malgrat pugui sorprendre, només podem citar l'exposició L'Escola d'Olot. J. Berga, J. Vayreda i M. Vayreda que l'any 1993 van organitzar el Museu Comarcal i la Fundació La Caixa . Una anterior mostra més específica, l' Exposició homenatge a Joaquim Vayreda de l'any 1975, es va fer a l'Escola de Belles Arts d'Olot.
INICI |
| VAYREDA VILA , Marian |
Marian va ser un bon narrador dels esdeveniments polítics i militars del seu temps. De conviccions carlines descriu aquells moments a la novel· la Records de la darrera carlinada .
Després de la guerra, exiliat a França coneix els museus parisencs i ja de retorn a Barcelona entra a estudiar a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona.
Marian Vayreda es va dedicar bàsicament al conreu de tres gèneres pictòrics: el paisatge, la figura i els quadres de gènere, entre els quals hi ha els de temàtica religiosa i històrica.
El Museu té una representació d'aquests àmbits dels que destaca el quadre Un combregar a muntanya o El Sant Viàtic .
A mesura que es va anar consolidant l'escriptor Marian va anar pintant menys sense deixar-ho mai.
El Museu Comarcal va oferir una exposició antològica de la seva obra el 2003 moment en el que es va aprofitar per publicar un catàleg de la seva obra.
INICI |
| BERGA I BOIX , Josep |
El fons conservat al museu d'un dels pintors olotins més rellevants és nombrós i d'interès innegable. Bona part d'aquest fons es pogué veure a l'exposició antològica que se li dedicà a la Sala Oberta l'any 2002. El fons està format per una cinquantena de peces entre dibuixos, aquarel·les, olis i escultures procedents de donacions particulars, dipòsits del Museu Nacional d'Art de Catalunya i la donació de diverses obres efectuada pel mateix Berga i Boix el 1905, any de formació del Patronat Museu-Biblioteca.
El fons Berga i Boix compta amb peces que van des dels reconeguts camps de fajol florits fins als retrats, passant per temes religiosos, paisatges de l'Alta Garrotxa, escenes costumistes o episodis històrics.
Josep Berga i Boix ( La Pinya , 1837 Olot, 1914) és un del tres fundadors de l'anomenada Escola d'Olot i destacà especialment pel seu vessant pedagògic a l'Escola Pública de Dibuix i al Centre Artístic, i també com a escultor de sants i cofundador d' El Arte Cristiano . D'entre els seus alumnes cal destacar Josep Berga i Boada, Joan Clarà, Miquel Blay, Josep Clarà, Joaquim Claret, Celestí Devesa, Melcior Domenge, Francesc Vayreda...
INICI
|
AMADEU GRAU , Ramon |
Per diverses circumstàncies, l'any 1809 l'escultor barceloní Ramon Amadeu i Grau (1745-1821) va deixar la família a Barcelona i es va exilar a Olot. Possiblement, Amadeu, que comptava llavors seixanta-quatre anys, fugia de l'ocupació francesa de Barcelona, que s'havia endurit aquell any, i es refugiava en una població apartada de les malvestats de la lluita.
Durant aquesta estada a Olot (1809-1814) Amadeu va realitzar nombroses figures de pessebre, de les quals al Museu Comarcal de la Garrotxa es conserven 30 exemplars, juntament amb quatre imatges religioses i tres gegants atribuïts també a l'escultor. Més de la meitat d'aquestes obres entraren a la institució procedents de la col·lecció dels hereus de Mn. Josep Gelabert, als quals es van pagar 1.000 pessetes repartides en vuit anualitats de 125 cadascuna. Els caps dels gegants eren els dels antics gegants d'Olot. El cap de lligamosques va ser una donació de Lluís Carbonell l'any 1989 i la Dolorosa una donació d'Ignàsia Amagat l'any 1993.
Un bon nombre d'aquestes obres estan exposades a les sales de la col·lecció permanent del Museu Comarcal de la Garrotxa i del Museu dels Sants d'Olot. Així mateix, n'hi ha dues que formen part del pessebre monumental de la Casa Museu Can Trincheria.
L'any 1992 el Museu Comarcal de la Garrotxa va organitzar una exposició antològica sobre Ramon Amadeu (que posteriorment va viatjar a Barcelona) i l'any 1998 li va dedicar el primer volum de la Col ·lecció d'Artistes, una iniciativa conjunta del Museu i l'editorial Llibres de Batet destinada a donar a conèixer alguns dels autors vinculats a Olot i la seva comarca que han excel·lit en els diferents camps artístics.
INICI
|
| RAMON CASAS i LA CÀRREGA |
Ramon Casas (1866-1932) és, sens dubte, un dels pintors catalans més importants. Molt apreciat pels seus coetanis com a pintor d'interiors i de retrats, va obtenir un èxit rotund amb La Càrrega , un quadre que s'emmarca dins de la tradició del realisme social.
Casas va començar a pintar l'obra l'any 1899 amb la voluntat de presentar-la a l'Exposició Universal de París del 1900, però va ser rebutjada pel jurat de selecció, que també va refusar obres de Zuloaga, Rusiñol i Canals.
Aprofitant les vagues i revoltes dels obrers sindicalistes de Barcelona de l'any 1902, Casas decideix rebatejar el quadre com a Barcelona 1902 (inscripció que apareix en la part inferior esquerra del quadre) i el presenta al Saló de la Societé National de Beaux Arts de l'any següent on, finalment, obté un gran reconeixement i se'l distingeix amb el títol de sociétaire . Acte seguit, La Càrrega es pot veure a Madrid, on obté la primera medalla en l'Exposició Nacional de 1904 i és adquirida per l'Estat (Museu de Arte Moderno). Casas opintarà, el 1910, una versió d'aquesta peça per encàrrec del multimilionari nord-americà Charles Deerling.
L'any 1906 l'olotí Miquel Blay és nomenat membre de la Real Academia de las Bellas Artes de San Fernando i, posteriorment, entra a formar part del patronat del Museo Nacional de Arte Moderno. Gràcies a les seva capacitat de persuasió, l'any 1919 aconsegueix que La Càrrega sigui cedida en dipòsit al Museu-Biblioteca d'Olot, lloc on restarà fins al seu posterior trasllat, l'any 1949, al Museu d'Art Modern (situat al Parc Nou) per retornar, amb la inauguració del Museu Comarcal de la Garrotxa , a l'edifici de l'Hospici.
Més de 80 anys dipositada a Olot, l'han convertit en un emblema cultural de la ciutat i en la joia de la corona de la col·lecció, i és molt cobejada i reclamada des de diverses instàncies.
Ja durant la Guerra Civil , i amb motiu de l'arribada a Olot de les obres d'art dels Museus de Barcelona, el doctor Joaquim Danés expressava per escrit als responsables de la Generalitat la seva preocupació que tant La Càrrega com la peça del Greco custodiada al Museu Parroquial no anessin cap a Barcelona un cop acabat el contenciós bèl·lic.
L'obra és reclamada per Madrid per primera vegada l'any 1975 amb motiu del Centenari de la restauració de la Monarquia. L 'any 1982 torna a viatjar a Madrid i després a Barcelona (amb motiu de l'exposició antològica de l'autor al Palau de la Virreina ). El recel de les autoritats olotines respecte als viatges del quadre s'acaba confirmant quan, l'any 1992, La Càrrega torna a viatjar a Madrid però, al·legant que el quadre està en molt mal estat de conservació i cal fer-ne una restauració, el Museu del Prado en dilata sospitosament el retorn. Les intervencions i negociacions d'alts càrrecs polítics, juntament amb el descontentament popular en van permetre el retorn. La polèmica es va tornar a revifar amb insistència quan l'any 2000 es va tornar a sol·licitar el quadre des de Madrid. Acte seguit es va aixecar un intens rebombori mediàtic i una pugna política que va derivar, en el seu extrem, en titulars i afirmacions alarmistes de l'estil Madrid ens roba, i similars. En aquesta ocasió, la solució va passar per un informe dels tècnics que desaconsellaven que el quadre s'enrotllés per ser transportat ja que es podria malmetre. Per les mides del quadre 2,98 x 4,70 m i de les sales d'exposició permanent del Museu, l'única manera de treure'l és enrotllant-lo... Una casuística tan peculiar és la que ha permès que La Càrrega no hagi sortit més d'ençà de l'any 1992. I que sigui per molts anys.
INICI
|
| CLARÀ AYATS, Josep (fons) |
La col·lecció d'obres de l'escultor Josep Clarà (1878 1958) es va iniciar paral·lelament a la fundació de la institució. El mateix autor i el seu germà Joan ja havien donat 7 peces l'any 1906. Algunes d'aquestes, com les de Blay, foren enviades directament des de París. De la mateixa mà entraren més peces el 1934, i també una per part de l'Ateneu Obrer el 1936. Juntament als dipòsits del MD'A, posteriorment s'hi afegien també les successives donacions fetes per Carme Clarà, germana de l'escultor, els anys 1972,1974 i 1978.
Malgrat la preferència manifestada pel propi Clarà de concentrar la seva obra en un museu a Barcelona com, efectivament, així va ser, la col·lecció olotina havia pres consistència i el 1973 s'havia inaugurat la Sala Clarà , en la qual s'exhibien 26 escultures de l'escultor.
Per raons de reorganització museística i de política cultural, la casa-museu Clarà de Barcelona es va tancar i el seu fons va anar a parar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), una decisió que va generar una intensa polèmica. L'any 1995 va arribar un important conjunt de 25 peces com a dipòsit del MNAC i, l'any següent, es va negociar un nou dipòsit al Museu Comarcal de la Garrotxa de gran part del fons del ja desaparegut Museu Clarà de Barcelona. Unes 600 obres i un centenar de peces diverses, com ara fragments i motlles, es guarden des de llavors als magatzems del Museu Comarcal de la Garrotxa. Amb aquest fons es van organitzar el 1996 al Museu Comarcal de la Garrotxa l'exposició Josep Clarà (1878-1958) i la intitulada Josep Clarà i els anys a París 1900 1931. L'ànima vibrant , l'any 2001. Actualment, de tot aquest conjunt, es poden veure 34 obres a les sales d'exposició permanent del centre.
INICI
|
| BLAY FÀBREGA , Miquel (fons) |
La implicació de l'escultor Miquel Blay i Fàbrega (1886 1936) amb el Museu-Biblioteca és, fins i tot, anterior als inicis de la institució. Des de París, el 13 de juny de 1904, Blay va enviar a Olot dues caixes plenes d'escultures per al futur museu, tot desitjant que aviat es fes realitat i esperant que, seguint el seu exemple, altres artistes fessin també donacions.
Una segona tramesa d'obres de Miquel Blay va arribar a Olot el 1917 i, el 1919, -essent membre del Patronato del Museo Nacional de Arte Moderno- Blay va fer possible el dipòsit de l'Estat al nostre Museu de La càrrega de Ramon Casas, Les nimfes de l'Ocàs de Joan Brull i un dibuix de Joan Pascó .
En agraïment a les seves col·laboracions, Miquel Blay va rebre el 1905 el nomenament de Protector del Museu Biblioteca d'Olot.
Seguint l'exemple del seu pare, el 1973 Jaume Blay va fer donació d'un extens conjunt d'obres de l'escultor. El 1994, la seva esposa Mercedes Martínez-Estana en va afegir una més al conjunt. De la mateixa manera, el 1986, en motiu de l'exposició Cinquantenari de la mort de Miquel Blay , les dues filles de l'escultor, Margarita i Berta, van trametre diverses obres al Museu Comarcal.
En els darrers anys, el 2000, 2003 i 2004, a partir de l'exposició Miquel Blay i Fàbrega. L'escultura del sentiment , han estat les nétes de l'escultor, Micaëla, Patricia i Marie-Christine, les que han donat diverses obres. Actualment, aquest fons, juntament amb els dipòsits del Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Art de Girona, supera àmpliament el centenar de peces i constitueix, amb diferència, la més extensa col·lecció existent de l'escultor. Amb unes vuitanta peces d'aquest fons s'havia muntat el 1966 la Sala Blay , dedicada exclusivament a aquest artista, del qual avui s'exposen una vintena d'obres.
INICI |
| QUERA TISNER , Leonci (fons) |
Les obres que integren el fons de l'artista Leonci Quera Tisner (1927 1964) van passar a formar part del patrimoni del Museu Comarcal de la Garrotxa -llavors encara Museo Arqueológico- el desembre de 1980.
La cessió d'aquest conjunt d'obres, a proposta de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, va ser el resultat dels contactes mantinguts amb Marcel·lina Tisner, mare de l'artista, que hi va accedir a canvi d'un vitalici en reconeixement a l'esmentada donació. En les negociacions per fer efectiva la cessió cal destacar el paper conciliador de l'escultora Rosa Serra.
El fons Quera que avui es guarda al Museu Comarcal de la Garrotxa es compon d'un total de 77 escultures, una trentena de pintures, 847 dibuixos i 91 exemplars d'obra gràfica, de la qual es conserven també les planxes. Moltes d'aquestes peces no s'han exposat mai. En referència a aquest artista, el 1981 es va fer, a la Torre Castanys , la Mostra antològica Leonci Quera , i el 2002 s'organitzà, al Museu Comarcal de la Garrotxa , l'exposició Leonci Quera. La consciència de l'espai.
Actualment, a l'exposició permanent del Museu Comarcal de la Garrotxa s'exhibeixen 7 escultures -quatre de l'etapa final- i 5 pintures de Leonci Quera.
INICI
|
| BERGA BOADA , Josep (fons) |
El variat i heterogeni fons del polifacètic artista Josep Berga i Boada (1872 1923) que es conserva al Museu Comarcal de la Garrotxa és fruit dels diversos camps en els quals va desenvolupar la seva activitat artística.
El componen, per una banda, prop d'un centenar de dibuixos de molt diverses tècniques, des d'apunts i acadèmies d'estudi fins a les magnífiques il·lustracions que va fer de l'òpera Lohengrin de Wagner o la magnífica sèrie Al·legoria de la guerra . En aquest conjunt, que aplega també treballs de tipus didàctic, com ara làmines de dibuix i exercicis de geometria, descobrim certes obres de categoria dins d'un concepte proper als dibuixos de Ramon Casas.
D'altra banda, el fons inclou quaranta quatre escultures - dues en dipòsit. Una faceta artística íntimament relacionada amb la de dibuixant i que també aplega obres de qualitat. L'obra pictòrica de Berga i Boada està representada, en el fons, per una sola obra intitulada La família Berga .
La procedència del fons és també variada. Algunes de les obres han estat donades per l'artista i la seva família; d'altres provenen del fons de l'Escola de Belles Arts i també del de la Biblioteca Pública. Finalment, quatre peces són de procedència ignorada.
El 1992, El Museu Comarcal de la Garrotxa va dedicar a aquest artista l'exposició Josep Berga i Boada 1872-1923. Trajectòria d'un artista polifacètic.
|
