Les primeres referències que trobem a Olot d'un teatre públic al Firal, és a dir, al mateix lloc que ocupa en l'actualitat, es remunten a mitjans del segle XVIII. Era de dimensions reduïdes i bastant rudimentari. El 1842, però, s'amplia el solar i es reedifica el Teatre, amb uns “adornos” molt ben aconseguits, segons el pintor Berga i Boix. En el decurs de les guerres carlines va sofrir alguns desperfectes i , finalment , en la darrera carlinada, fou incendiat la matinada de l'11 de març de 1874.
L'any següent, restablerta la pau, l'Ajuntament decideix recuperar aquest edifici, tan emblemàtic per la ciutat. Les obres van durar uns dotze anys, per manca de recursos econòmics, i encara no es van acabar del tot. I a la fi, el 3 d'agost de 1887, es va inaugurar el Teatre Principal, que, estructuralment, és el que encara avui podem veure.
L'explotació es cedia a particulars, que ben aviat van començar a combinar la rendibilitat econòmica del cinema amb algunes temporades teatrals, sobretot als estius.
Així anà sobrevisquent fins als nostres dies, però el 1980, restablerta la democràcia , l'Ajuntament crea la Fundació Pública Municipal del Teatre Principal d'Olot, recollint la iniciativa d'un grup de ciutadans vinculats al teatre. Així els olotins vàrem poder veure a la nostra ciutat les companyies independents que començaven a tenir un nom en el panorama teatral del nostre país. Finalment, el 1992 i al cap d'uns anys de “tancat per reformes”, el Teatre Principal d'Olot es torna a obrir al públic després d'unes importants obres de remodelació.
El 1995, es dissol la Fundació Pública i el Teatre passa a formar part de l'Institut Municipal de Promoció de la ciutat de l'Ajuntament d'Olot. Des de l'1 de gener del 2001, forma part juntament amb els altres equipaments culturals de la ciutat , de l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot.