 |
NO ME DIGAS KE FUÉ AMOR
Artista: Verónica Aguilera
Dates exposició: del 30 de novembre al 27 de gener de 2008
Inauguració: divendres, 30 de novembre, a les 20 h
Horari: de 10h a 13h i de 17h a 20h, dissabtes i diumenges d’11h a 14h i de 17 a 20 h. Els dilluns romandrà tancada.
Organitza: Àrea de Creació Contemporània i Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot
Col·labora: Can Xalant, Patronat de Cultura de Mataró i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Un projecte inclòs dins Transversal xarxa d’activitats culturals.
El proper divendres
30 de novembre a les 20 h s’inaugurarà l’exposició que
pren per títol No me digas ke fué amor de l’artista
Verónica Aguilera, a la Sala 15 que ocupa el primer pis
de l’edifici de l’Hospici. Aquesta mostra és
el resultat d’un projecte realitzat per l’artista
a la ciutat de Medellín (resultat dels “Laboratorios
de arte comunitario. Centro Colombo Americano de Medellín” durant
els mesos de juny i juliol de 2007), que pretén indagar
sobre les problemàtiques socials d’aquest municipi
colombià tot confrontant allò que és subjectiu
i personal amb el de caràcter més universal.
Per crear aquest projecte, l’artista obrí el seu treball a diferents públics, aconseguint la col·laboració dels ciutadans de Medellín, de les seves institucions, de les escoles i especialment de les noies adolescents a partir d’una breu però afectiva pregunta: i vostès quins problemes tenen?, la qual aconseguí més de 3000 respostes de procedència molt diversa. Es tractà d’un acte simbòlic en el qual, la persona que escrivia sobre el seu problema l’exterioritzava per, d’aquesta manera, desprendre’s d’ell. Però, al mateix temps, apareixien problemàtiques de caire més general com l’educació des de la institució, la mercantilització i l’ús dels problemes personals per al consum i la utilització dels espais d’intimitat i privacitat dels/les joves adolescents.
Per crear aquest projecte, l’artista obrí el seu treball a diferents públics, aconseguint la col·laboració dels ciutadans de Medellín, de les seves institucions, de les escoles i especialment de les noies adolescents a partir d’una breu però afectiva pregunta: i vostès quins problemes tenen?, la qual aconseguí més de 3000 respostes de procedència molt diversa. Es tractà d’un acte simbòlic en el qual, la persona que escrivia sobre el seu problema l’exterioritzava per, d’aquesta manera, desprendre’s d’ell. Però, al mateix temps, apareixien problemàtiques de caire més general com l’educació des de la institució, la mercantilització i l’ús dels problemes personals per al consum i la utilització dels espais d’intimitat i privacitat dels/les joves adolescents.
El projecte
es complementà amb “un Quiosc” ple de tots
els problemes escrits, col·locat en un lloc públic,
al Hall del Centro Colombo Americano. En aquest centre es convidà al
públic a comprar un dels problemes aliens recollits i
a reflexionar sobre ell a partir d’una sèrie de
qüestions: Li sembla un problema banal? Se sent identificat
amb ell? Pensa que té solució? Ho canviaria per
un seu?
Cal afegir que
el projecte, materialitzat amb displays plens de problemes, un
mural, diferents pòsters i el quiosc, conforma un cercle
de relacions que suggereixen pensar l’espai públic
com a lloc de materialització de les nostres propostes
artístiques i creatives.
L’exposició No
me digas ke fué amor a la Sala 15 està estructurada
amb un espai de documentació on es pot veure tot el procés
que desenvolupà l’artista per crear aquest projecte
a la ciutat de Medellín i els resultats artístics
d’aquest com un vídeo, diversos pòsters i
fotografies.
_____Breu
currículum de l'artista________________________
> Llicenciada
a la Universitat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona,
viu i treballa entre Mataró i Frankfurt, exposant sobretot
a aquesta ciutat alemanya i a Barcelona. Des de l’any
2000 és membre del grup artístic Schmalclub/Balet
Frankfurt, tot i que exposa també individualment. El
seu treball s’emmarca en projectes relacionats amb l’art
públic d’intervenció crítica i interacció social.
Darrerament està realitzant una sèrie de treballs
relacionats amb l’estudi de la desaparició com
a procés artístic. L’any 2006 va obtenir
la beca de producció i taller de Can Xalant i recentment
ha guanyat una de les tres beques de la setena edició de
la Biennal d’Art de Valls.