MORT I RESURRECCIÓ DE LA SALA 14

Mort i resurrecció de la Sala 14 constitueix la inauguració oficial d’un nou espai expositiu (la Sala 15) que recull i amplifica la línia de treball desenvolupada per l’extinta Sala 14, centrada, fonamentalment, en la creació emergent. Per formalitzar aquest trànsit s’han escollit mitja dotzena d’artistes o col·lectius que, en el seu moment, van presentar els seus primers treballs a l’esmentada Sala 14 i que amb el temps han anat madurant i consolidant les seves expectatives artístiques.
Aquesta nova sala, ubicada en el primer pis de l’edifici de l’Hospici, disposa d’un espai físic i unes condicions expositives similars a l’Espai ZER01 però amb una línia de treball diferenciada i, alhora, complementària. Aquest nou espai expositiu, per una banda, substitueix el paper que havia desenvolupat la Sala 14 – un espai petit, mal ubicat i amb una programació intermitent, però amb els onze anys d’existència ha permès donar llum a projectes d’un nombre molt considerable d’artistes joves i a mostres heterogènies de petit format- i, per l’altra, donar sortida a propostes que tenen difícil cabuda a la dinàmica consolidada de l’Espai ZER01.
L’art emergent esdevé un dels objectius específics, amb la voluntat ferma de millorar i dignificar aquells aspectes que per raons diverses no s’havien pogut atendre convenientment, com poden ser les condicions de producció i difusió dels projectes, les activitats paral·leles i educatives, la col•laboració amb d’altres centres similars (especialment, a través de la xarxa Transversal), etc.
Més enllà d’art emergent, la programació es complementarà amb mostres relacionades amb disseny, arquitectura, fotografia, etc. No serà, però, la disciplina artística o la tècnica emprada el que condicionarà el model expositiu, ans al contrari, per la pròpia naturalesa de la creació i el pensament contemporanis no és recomanable acomodar-se a unes etiquetes prefixades. En aquest espai la reflexió ha de ser compatible amb el risc i, també, amb l’error i el tempteig, donat que estem parlant de pràctiques creatives que no estan codificades i en les quals encara hi ha moltes coses per definir.
La inauguració d’aquest nou espai tindrà lloc el dia 2 de juny i comptarà amb els joves artistes Marta Córcoles, Dj=vida (Dídac Cubarsí + Jordi Puig), Rubén Grilo, Jordi Morell, Manel Quintana, Esther Ribot i Xevi Solà. Els artistes escollits per a aquesta “resurrecció”, presenten la seva obra més recent realitzada, de forma majoritària, a propòsit per a aquesta exposició. No hi ha un fil conductor que enllaci les obres entre sí, sinó que la tria respon tant a criteris qualitatius com a aspectes representatius de maneres de treballar, d’evolució artística, etc. No és doncs una exposició de tesi que vulgui presentar la creació contemporània actual sota una òptica determinada. És una mostra heterogènia en la qual, podem dir-ho sense embuts, hi ha treballs d’una extraordinària maduresa i qualitat. Una exposició que té la voluntat d’establir un vincle entre ambdós espais, recollint el testimoni de la tasca desenvolupada al voltant de l’art emergent i, alhora, plantejant una avaluació respecte als més de 12 anys de funcionament de la Sala 14 i als prop d’un centenar d’artistes que han passat per aquest espai. Per tots aquests motius avançats podem parlar, amb una certa sornegueria i humor, de la Mort i resurrecció de la Sala 14.

Descarrega el catàleg de l'exposició (10 mb)

_____Breu currículum de les artistes____

> Jordi MORELL (Salt, 1975), realitza el CFGS de pintura a l’Escola d’Art d’Olot (2000), es llicencia en Belles Arts (2005) i, actualment, cursa el programa de doctorat Art en l’Era Digital: Produccions Intermèdia (bienni 2005-2007) a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Darrerament s’ha pogut veure obra seva en el Salon de Jeunes Créateurs Européennes 2006-2007 i a l’exposició Plantes, Animals i Altres Companyies a l’Espai 2nou2 (Barcelona, 2007). També ha exposat a la Vrije Academie (La Haia, 2006), a Camps d’Acció a la Sala d’Art Jove de Barcelona (2006), a Transart 5 (Girona, 2005), a la XIV Biennal d’Art Contemporani Català (2003-2004), al Museu d’Art Modern de Ceret (2000) i a la Sala 14 del Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot, 1999). Ha gaudit d’una de les beques per a la creació artística de la Fundació Guasch-Coranty (2006), entre d’altres.

>Obra en exposició: projecte (PER)FORAT Amb intenció de fer una revisió i un retorn cap a l’origen del projecte (PER)FORAT es presenta a la Sala 15 les metàfores que van introduir el projecte, el document àudio visual Presentació d’una perforadora en un garatge i, a la publicació realitzada en motiu de l’exposició, tres fotografies recents de l’arxiu del projecte.
Intro a (PER)FORAT forma part d’un procés que s’alimenta de fragments de realitats. Fragments de mirades estranyes, que es troben sovint entre zones perifèriques i el medi natural com d’accions urbanes i industrials, que amb fascinació i dubte ens invita a romandre-hi; potser cercant aproximar-se a una confrontació, però ni com a forma de síntesi ni de reconciliació, sinó com a mode de suportar i viure entre dues.

-----------------------------

>Manel Quintana i Caralt
Barcelona 1975

2005
PROJECTE MERCOPOLIS. Cicle Interfèrncies. Terrasa.
COL·LECTIVA PROFANACIONS. Museu Jaume Morera. Lleida.
SOUVENIR/SOUVENIR. Sala Mercat del pla. Lleida.
2004
PROJECTE MERCOPOLIS. Microclimes. PNRM 04. Olot
PROJECTE MERCOPOLIS. Sala 14. Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot.
CODI POSTAL (GRUP BÀSIC). XIV Biennal d’Art Contemporani Català. Exposició itinerant.
2003
Guanyador del concurs LES FLORS PRAGMÀTIQUES I ALTRES UTILITATS. Organitzat per La Plataforma d’art contemporani. Girona.
FLORS. Fundació Espais d’Art Contemporani de Girona.
AUTORRETRAT. Sala d’exposicions Escola d’Art d’Olot.
2002
NO PODRÁS HACERLO. Clausura de la col•lectiva d’Advertències. Nau de Carles I. Olot

>Obra en exposició: NUEVA OLA RURAL
Nueva Ola Rural, és una irònica imitació del projecte desenvolupat pel reconegut artista Joan Morey però des d’una òptica rural. El projecte presenta una percepció antiglamourosa de l’estat de les coses en l’àmbit social d’Olot, un indret on no hi succeeixen gaires coses i sovint es dilueixen sota l’amenaça de l’avorriment.

-------------------------

>DJ=VIDA
2004
Galeria ADN (BCN)
Festival ZEPPELIN (CCCB)
2005
Ier Premi modalitat projecte:
PSEUDOROBOT Concurs d’Arts Visuals
Premi Miquel Casablancas 2005 ( Districte de St. Andreu.Bcn)
Beca ciutat d’Olot d’Arts Visuals ( Museu Comarcal la Garrotxa)
ROBOT PARALÍTIC
2006
Premi CMYK de Can Felipa (Districte de St.Martí.Bcn)
Finalista del premi internacional art contemporani Mmac 06 (Mollerussa)
2007
Indigestible sounds. RADIO S.I.S. (BCN)
Artefactos y Decibelios a Can Felipa (BCN)
> Obra en exposició: ROBOT PARALÍTIC
Personatge sonor d'aspecte robòtic construït a base de material desvaloritzat de la industria tecnològica quotidiana , sobre un suport físic de caràcter minusvàlid. Aquesta instal•lació reflecteix la paralització física humana en vers una tendència de autoamputacions tecnològiques , on l'espectador podrà interactuar a través d'interruptors ;els moviments electromecànics , d’il•luminació i musicals que proporciona la precarietat d'aquesta obra. Rescatar , reajustar i reanimar xatarra per a obtenir mecanismes que imitin la vida humana i així despertar electrodomèstics per a nous comportaments creatius , morals i estètics.

-----------------------------

>Xavier Solà (1969)

Actualment cursant l’últim any de la llicenciatura de Belles Arts a l’especialitat de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Guardonat amb diferents premis com a dibuixant de còmics, com ara el primer premi del concurs de còmic de la ciutat de Cornellà i primer premi del concurs de còmic de Calonge l’any 1996, primer premi del concurs de l’editorial Toutain l’any 1989 a part d’altres premis en cartells i pintura.

> Obra en exposició:
Silenci i soledat pretesa en front d’un ampli i trist horitzó, obscurs presagis d’evocació cinematogràfica, paisatges atmosfèrics i onírics on el temps s’ha aturat, escenaris on es representa la batalla entre la misèria de l’home i la grandesa de l’esperit. Són imatges de caire certament pervers on hi transiten de manera tranquil·la i silenciosa gairebé heroica conceptes com: mort, dolor, lletjor, malaltia...És una recerca constant per transmetre una bellesa menys evident però que existeix en el fons. Una mirada que busca la commoció abans que la provocació, però és una mirada de totes que fa “soroll” per que molesta i ens pot fer adonar de que hi ha coses que no son el que semblen.

-----------------------------

>Rubén Grilo (Sarria-Lugo, 1980)

-Mediateca Caixaforum Barcelona 2006 (con Freesound),
-Sala 14 - Museu Olot 2006,
-Processos Oberts 4 - Terrassa 2007,
-Premi Miquel Casablancas (Projecte) Barcelona 2007,
-Loop Barcelona 2007