ROTONDISME

A la regió de Girona, malgrat la seva unitat administrativa, es fa difícil analitzar de forma conjunta el que entenem com a art públic. Les motivacions de cada població per a la instal•lació d’escultures públiques són molt diverses: a voltes gratuïtes, curioses o personalistes i, en molts pocs casos, de forma estudiada, debatuda i consensuada. Hi ha molts pocs models d’actuació planificada que hagin servit d’exemple i la major part de casos d’estudi tenen un marcat component localista. Descabdellant les informacions i dades recollides ens trobem amb una gran disparitat d’iniciatives i, també, algunes concordances rellevants. El que és comú a tota la província (i en general a tot el país) és que a partir de la reinstauració de la democràcia, les obres d’art ubicades a la via pública (carrers, avingudes, passejos parcs, jardins, places i rotondes) varen augmentar de forma exponencial, fins al punt que a la província de Girona ja en podem comptabilitzar prop de 800. No cal dir que la febre rotondista i el percentatge destinat a actuacions patrimonials de les grans obres viàries han tingut un paper fonamental en aquest creixement.
L’exposició Rotondisme. Donant voltes a l’art públic és una aportació més a aquest debat centrant-lo, de forma preferent, a la regió de Girona i a la ciutat d’Olot. La rotonda com a nou element d’instal·lació d’art públic serveix de punt de partida per fer una anàlisi més general sobre el l’art públic a casa nostra. L’objectiu general no és, en cap cas, establir un criteri estètic ni donar les pautes necessàries per dur a terme la política adequada. Malgrat tot, la simple aportació de totes les dades recollides (sobre autors, temàtiques, encàrrecs, etc.) ja permet una lectura molt aclaridora sobre la situació a casa nostra. Els exemples centrats en casos d’estudi concrets i un audiovisual fet pels artistes Marcel Dalmau i Job Ramos (que afegeix un altre aspecte rellevant: com es pot gaudir de les obres instal·lades en aquests espais si no és circulant amb el cotxe?) permeten ampliar aquesta visió objectiva però, alhora, reveladora. Finalment, el col·lectiu artístic La Roind Point fa una aportació de caràcter lúdic i humorístic amb propostes alternatives d’utilització d’un espai públic com el de les rotondes (podrien servir com a horts urbans? Per a fer-hi vivendes de protecció oficial? I com zones d’esbarjo?...).

_____Algunes dades documentals________________________

> La ciutat de Girona està al capdavant d’aquest rànquing amb 158 obres (segons el catàleg que tenen publicat a la pàgina web de l’ajuntament) i Olot la segueix amb més de 80 obres (dades recollides per la historiadora Pilar Ferrés).
> El llistat d’autors que compten amb obra pública a la regió gironina l’encapçala la prolífica escultora olotina Rosa Serra, amb prop d’una quarantena d’obres repartides a totes les comarques, exceptuant la Cerdanya; Domènec Fita i Torres Monsó tenen una quinzena d’escultures, fonamentalment a Girona i Salt; Dalí, Emília Xargay, Martirià Figueres, Joan Abras i Antonio Delgado en disposen d’una desena, etc. Exceptuant algun cas concret, la majoria d’autors tenen un marcat àmbit d’influència en àrees determinades i són inexistents (i a vegades desconeguts) en d’altres. El pes de l’autor local esdevé un factor clau més enllà de la seva qualitat artística o la idoneïtat per dur a bon terme un encàrrec.
> Tots els inventaris i catalogacions d’obra pública estan sotmesos a l’arbitrarietat del criteri establert en cada cas. Si en un lloc es pot tenir en consideració les llindes esculpides en una façana gòtica, en l’altre es fa incís en els sants que habiten les cantonades dels carrers i, en el de més enllà, es limiten aquestes aportacions públiques als autors contemporanis que signen i reivindiquen l’autoria
> Més de la meitat de les escultures públiques de la província de Girona (prop de 400) són per retre homenatge a algun personatge il·lustre o commemoren algun esdeveniment.
> Numèricament, els grans homenatjats acostumen a ser els artistes (músics, pintors, escultors, poetes, etc.), molt per sobre de polítics, sacerdots i doctors, els altres grans recordats en monuments públics
> El motiu dels homenatges pot respondre a temes tan específics com: “El cavall Cerdà” a Puigcerdà, (homenatge a la raça hispano-bretona de cavalls); “Homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente” a Ribes de Freser, (en honor a aquest conegut naturalista); i, finalment, “ A Fofó” a Lloret de Mar (homenatge al pallasso espanyol Emilio Aragón, pare de Gaby, Miliki i Fofito)...
> La temàtica més recurrent: Als donants de sang amb més de 30 escultures; A la Sardana amb més de 15 i A la família o A la maternitat amb més de 10.
> Alguns preus fets públics d’escultures a l’espai urbà: “Xiprer” d’Òscar Tusquets a la Rotonda Rally Sud de Figueres: 480.809 euros; “L’arbre de la ciència” de Manuel Álvarez Losada a la rotonda de Mas Masó de Salt: 136.000 euros; la rotonda de Fibracolor de Tordera està pressupostat 102.000 euros per una obra al•legòrica de Jordi Coll...