L’any 1957 Jack Kerouac publicà On the road, la novel·la més significativa i coneguda de l’anomenada Generació Beat. Ambientada en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, On the road narra les vivències i viatges per gran part de la geografia dels Estats Units de dos joves (el propi Kerouac i el seu amic Neal Cassady), a la recerca de noves sensacions i amb una profunda voluntat de canvi dins un món fortament marcat per les estructures socials i morals de l’American way life .
Aprofitant la recent celebració del 50è aniversari d’aquesta novel·la i complementant la programació d’Olot temps de paraules (dedicada enguany al viatge), l’exposició On the road vol ser una aproximació divulgativa, i sense caràcter exhaustiu, a Jack Kerouac i a la Generació Beat, al seu modus vivendi, a conceptes inherents en les seves obres com l’existencialisme, el viatge, l’amistat, l’espiritualitat, l’amor a la natura, la “vida a la carretera”, etc.. Més enllà d’aquesta voluntat divulgativa i documental, la mostra traça un recorregut de la influència d’aquesta novel·la en àmbits tan diversos com la música, la publicitat, el cinema, el videoclip...
Paradoxalment, On the road és una novel·la plena de personatges que es volen posar al marge de la societat amb uns escenaris nous per a la literatura que, finalment, ha assolit un alt capital simbòlic convertint-se en un referent popular, institucional i acadèmic. El delinqüent convertit en heroi, l’aventura en turisme, la recerca de la llibertat en anuncis publicitaris i els paisatges de carreta en clixés cinematogràfics. Perdura en el temps la seva influència, les edicions continuen en les llibreries, es multipliquen els estudis i les biografies, les noves generacions se senten atrets per la seva filosofia... Per què On the road és encara tan atractiva?

 

Beat Way of Life: La paraula beat significa:

bategar, colpejar, vèncer
batec, ritme, cop
estar deprimit, portar la contrària, arreglar-se-les, “largarse”. I la seva derivació mística com a “beat-itut”. El terme beat sorgeix d’una conversa entre Kérouac i John Clellon Holmes l’any 1948 i és emprat per aquest darrer en el seu article “This is the Beat generation” publicat l’any 1952 al New York Times Magazine.
Aquest terme engloba un munt de personatges, la majoria immersos dins l’àmbit literari: diferents biografies, recerques i aventures vitals que pivoten al voltant de tres noms: Jack Kéroauc, Allen Ginsberg i William S.Burroughs.
Els escenaris principals de la generació beat són Nova York i San Francisco. El recorregut per la generació Beat abraça des del 1944, any en què es coneixen aquests tres personatges fins a 1960-1961, en què es publiquen els llibres collages (cut-up) de Burroughs i en què Ginsberg viatja a Orient i que suposa el final d’una història i l’inici de la llegenda.
L’estil de vida dels beats es contraposa al model imposat i conegut com American Way of Life que, acabada la guerra i, posteriorment, encara de forma més conservadora s’imposà durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta. Estats Units havia guanyat la Segona Guerra Mundial, d’aquesta manera s’havia convertit en la primera potència d’occident, en un nou imperi amb un nou model de vida que es basava en una visió tradicional i puritana de la família, que tenia com a motor un consum ferotge que s’erigia en aspiració última del ciutadà i que políticament acabà engrossint la més gran paranoia anticomunista, tothom que no combregava amb aquests elements personals, laborals i polítics s’exposava a ser considerat anti-americà.
Però a l’interior del país ressonaven les passes de tants i tants emigrants sorgits de la crisi econòmica de la dècada dels anys 30 que temps més tard esdevingueren rodamons i que havien fet seva la carretera anant d’una costa a l’altra, seguint el cicle de les collites i vivint la vida en present cercant tot tipus de sortida a la seva misèria, gelosos de la llibertat que els proporcionava moure’s sense anar enlloc i el fet de no tenir res a perdre. Juntament amb una generació de joves que refusa el model imposat i cercava noves formes de vida.
Aquest camí que porta del rodamón al delinqüent i d’aquest a la imatge idealitzada del sant modern és personificada per un dels referents de tota la generació Beat i protagonista de la novel·la On the Road, Neal Cassady. Nascut a la carretera, orfe de mare, pare alcohòlic que es trasllada d’un estat a l’altra amb el seu fill dins els vagons de càrrega, adolescència passada en reformatoris, una vida que vascula entre el robatori de cotxes, només pel plaer de desplaçar-se i córrer i una sexualitat lliure de compromisos. Un afany angoixant per viure la vida de forma tan intensa que fes mal, per menjar-se el temps, per respirar més fort que ningú: l’obsessió per moure’s i no parar quiet.
Avidesa de moviment. Moviment que crida llibertat. Es tracta del nou heroi americà que trenca totes les convencions establertes, que captiva als membres de la generació Beat i que posteriorment, convertit en icona, enamora a posteriors generacions.

De fet, la creació literària beat no es pot separar de la pròpia vida dels autors. Si bé tenien com a referents noms de la literatura francesa, com Rimbaud, Genet o Artaud, la literatura russa, Tolstoi i Dostoeivski, i la literatura i la història nord-americanes, com Melville, Whitman, Yeats, Faulkner, la literatura beat bevia del present i de l’experiència fins el punt que la vida dels seus protagonistes no fa distincions entre realitat i ficció. La història dels membres d’aquesta generació està esquitxada de cròniques negres que fan créixer la seva llegenda. A l’extensa fitxa policial de Cassady per robatoris, cal afegir l’assassinat del professor Kammerer per l’escriptor Lucien Karr i la posterior detenció de Kéroauc per encobriment, així com l’estrany accident de Burroughs a Mèxic en què va disparar a la seva dona. Un dels punts essencials de tots aquests personatges seria l’anomenada estètica de l’espontaneïtat, donaven una importància cabdal a l’acció i a l’experimentació per damunt de la reflexió. Mite i mercat

Casi no pasa una semana sin que en algún rincón de los Estados Unidos aparezca un artículo que mencione a Kerouac: ya sea The New York Time Review que lo une a Walt Whitman como progenitores parejos de la literatura viajera americana, o Sports Illustrated que analiza su carerra de futbolista en la Universidad. Mi mayor alegría, por no decir reivindicación, fue que la revista Life incluyera a Kerouac en la lista de “los 100 americanos más importantes del siglo XX”
Gerald Nicosia (biògraf de Jack Kerouac)

D’ençà de la publicació de Memory Babe (Jack Kerouac) s’ha produït una autèntica allau de publicacions i estudis sobre la Generació Beat. Cap d’ells, però, disposa del volum de llibres, cursos, articles, seminaris, tesis, etc, com el propi Kerouac. Van començar aquest procés de descoberta i redescoberta del personatge els biògrafs Ann Charters, Lawrence Lee, Barry Gifford, Dennis Mc Nally, Gerald Nicosia, Tom Clark... fins a arribar als més propers com els de la seva ex-companya Joyce Johnstonn.
Com no podia ser d’altra manera, també està apunt d’estrenar-se un film sobre Kerouac dirigit per Walter Salles i, en fi, el camí cap a la seva mitificació omple de pàgines, blocs i enllaços tot l’inabastable món virtual. L’heroi romàntic i rebel, es transforma en carn de marxandatge i el seu poble natal s’incorpora a les rutes turístiques i el glorifica amb monuments. I a tot això, noves generacions es van afegint a la idolatria i troben en les pàgines de la vintena de llarga de llibres que va escriure les respostes a les seves angoixes existencials. Hi deu ajudar la mena de vida arriscada, lliure i perfumada d’alcohol i drogues. O també el seu aspecte físic -a mig camí entre la duresa i la malenconia permanent- que no va degenerar gens degut al cadàver jove que va deixar (morí als quaranta-set anys).
Un nivell tan gran de qualitats reveladores i epifàniques en aquest personatge, du necessàriament a un estereotip, a una reducció interessada segons els ulls de cadascú. Un bon amic com Ginsberg advertia que “mai s’ha acabat d’entendre bé el que Kerouac feia i per això no s’ha aprofundit en el que narrava.” La paradoxa està servida. Com uns personatges rebels i incòmodes, que es posicionen al marge de la societat establerta acaben essent icones populars?
Com uns escenaris que els beats recorrien a la recerca de l’Amèrica autèntica, salvatge e innocent, amb una voluntat explícita de fer un viatge místic cap a l’interior d’un mateix, s’acaben convertint en rutes turístiques?

I arribem al moment actual. Jack Kerouac apareix en un anunci en premsa de Wolksvagen Golf i On the road s’utilitza com a pretext per un altre anunci televisiu. William S. Borroughs es deixa seduir (i,a voltes, manipular) per les estrelles més rutilants del rock; actua en anuncis de multinacionals com Nike; és parodiat com a addicte a les drogues en múltiples vídeos penjats a la web. Allen Ginsberg és utilitzat com a senyera de les causes més inversemblants; el seu famós poema Howl es publicita i reprodueix a revistes de decoració... L’any 1982 -vint-i-cinc anys després de la publicació de la novel•la On the road-, unes dues mil persones (estudiosos, literats, lectors, etc.) es van reunir a l’Institut Naropa de Boulder per retre homenatge a la figura de Jack Kerouac. Pel que expliquen alguns estudiosos, semblava que la trobada estigués presidida per una mena de bondat religiosa, com si es trobessin davant d’una figura propera a un Moisès literari. Ara, després de cinquanta anys de la seva publicació, la influència s’ha ampliat i diversificat exponencialment. Mite i mercat, s’han donat la mà per continuar elaborant un referent cultural i popular de primer ordre.

JACK KEROUAC, CREDO I TÈCNICA DE LA PROSA MODERNA (Extracte)
(Llista de les condicions essencials)
1. Llibretes secretes gargotejades i pàgines frenètiques mecanografiades per al teu plaer exclusiu.
2. Acull qualsevol signe, obre’t, escolta.
3. Evita emborratxar-te quan no siguis a casa teva.
4. Sigues amant de la teva vida.
6. Sigues posseït d’una ingènua santedat de l’esperit.
7. Respira, respira tan fort com puguis.
8. Escriu el que vols infinitament, brolla de l’infinit de la teva ànima.
10. Prou de temps per a la poesia, en lloc seu allò que és.
12. Roman en trànsit, immòbil, somia l’objecte que tens al teu davant.
14. Igual que Proust, sigues fanàtic del temps.
15. Relata la història verdadera del món en monòleg interior.
17. Viu la teva memòria i el teu esbalaïment.
18. Surt del fons del teu ésser, i amb els ulls ben oberts llança’t al mar del llenguatge.
19. Accepta perdre-ho tot.
24. Suprimeix la por i la vergonya davant la integritat de la teva experiència, de la teva llengua i del teu saber.
25. Escriu per tal que el món llegeixi i vegi la imatge precisa que en tens.
26. Un llibre - pel•lícula, una pel•lícula de paraules, vet aquí la forma nord-americana de visió.
28. Creació salvatge, sense límits, pura, sorgida de les profunditats, si és possible al•lucinada.
29. Tu ets un geni, sempre. "Sempre he mantingut que quan escrius has d’oblidar-te de totes les normes, de l’estil literari i de totes les altres presumpcions com paraules importants, oracions arrogants i frases d’aquesta mena; és a dir, cal assaborir les paraules com el vi i, adequades o no, escriure-les només si sonen bé. Crec que s’hauria d’escriure, en la mesura que es pugui, como si un fos la primera persona de la terra i descrivís d’una manera humil i sincera allò que hi ha vist, experimentat, estimat i perdut, els seus pensaments fugaços i les seves penes i anhels; i aquestes coses s’haurien de dir evitant curosament frases corrents, l’ús trivial de les paraules vulgars i d’altres. S’hauria de combinar Wolfe, Flaubert i Dickens.
L’art és bo quan neix de la necessitat. Aquest origen és la garantía del seu valor; no n’hi ha més."
Carta de Neal Cassady a Kerouac.
"Res d’intervals que trenquin les estructures de la frase ja arbitràriament entretallada mitjançant falsos punt i comes i tímides comes, en molts casos inútils, sinó vigorosos guions que aïllin els moments respiratoris (com els músics de jazz que recuperen l’alè entre dues llargues frases), pauses mesurades que articulin l’estructura del nostre discurs."
Jack Kerouac

"Kerouac està mancat de disciplina, d’intel•ligència, d’honradesa; no sap el que és exactament una novel•la. El seu sentit del ritme és insegur i la seva concepció dels personatges és inexistent. És pretensiós com una puta rica i sentimental com un xumet. I, no obstant això, crec que té molt de talent. La seva energia literària és enorme. En els seus millors moments, el seu amor per la llengua té una força d’èxtasi. Per tal de jutjar-lo millor, cal oblidar que és novel·lista i veure’l com un bard o un pintor a l’estil de Pollock."
Norman Mailer.

"Allò que diferenciava els personatges d’"A la carretera" dels petits delinqüents de barriada i dels bohemis iconoclastes que poblen la novel·la moderna nord-americana -allò que els feia beat- era una cosa que va irritar els crítics d’una manera especial: la insistència de Kerouac que buscaven alguna cosa i que l’objecte de la seva cerca era de naturalesa espiritual. Encara que s’afanyaven a creuar el país amb qualsevol pretext, acumulant emocions intenses en els seus viatges, el seu verdader viatge era interior; i si semblava que traspassaven els límits legals i morals era amb l’esperança de trobar una raó per viure en la seva transgressió. "La Generació Beat", deia, "és una generació profundament religiosa".
"La filosofia de la Generació Beat". John Clellon Holmes

"No seràs res en aquest món si no fas el que vols. No planegis res, senzillament vés i fes-ho."
Jack Kerouac.