EXTERIOR AMB FREAK. Xevi Solà

Artista: Xevi Solà
Dates exposició: del 12 de desembre de 2009 al 14 de febrer de 2010
Lloc: Sala 15 (1r pis). Carrer de l’Hospici, 8 – 17800 Olot (Girona)
Horari: de dimarts a divendres: de 10 a 13h i de 17 a 20h. dissabtes, diumenges i festius: d' 11 a 14h i de 17 a 20h. Els dilluns romandrà tancat.
Organitza: Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot (Àrea de Creació Contemporània)
Per a més informació: David Santaeulària. Tel. 972266351 / zerou@olot.org

Exterior amb freak que reuneix disset pintures i un bon nombre de dibuixos de l'artista Xevi Solà. Solà és l'artífex d'una obra pausada i sòlida, amb una tècnica depurada, que es presenta amb una composició i una iconografia molt particulars. Cases rurals nord-americanes del segle XIX, catedrals gòtiques, adolescents que es despullen, personatges minusvàlids, cotxes americans, sinistres personatges que observen, animals domèstics..., tota una sèrie de referents que es combinen de forma diversa en uns ambients preferentment exteriors on la llum, la vegetació i la pròpia disposició dels personatges, configuren un ambient oníric i inquietant.

Les pulsions humanes –conscients i inconscients- hi queden reflectides de manera oberta i crua, sense que això amagui una simpatia pels personatges marginals, innocents o freaks que, tot sovint, representen millor que ningú les nostres pròpies contradiccions.

Finalment, tota aquesta peculiar barreja, ofereix a l'espectador un atractiu embolcall que captiva per les múltiples lectures possibles d'un univers personal i, alhora, comú.

El propi artista defineix així la seva obra: Els personatges estan situats gairebé sempre en exteriors banyats per la llum del sol, només per a despistar. La disfressa bucòlica desapareix de seguida, sol ser difícil fins i tot en una primera lectura, eludir certa sensació de inquietud i no imaginar un destí funest.
La línia de l'horitzó plana, contraposada amb la vertical que crea l'individu quiet davant l'espectador, atorga un grau d'espiritualitat al personatge principal, que s'exposa desemparat, i dóna tristesa al conjunt de l'escena.
La bellesa més profunda es pot trobar lluny dels estereotips, materialitzant-se en imatges a priori desagradables o poc atraients, com per exemple, la decadència humana, la falta de simetria, la solitud, l'harmonia de la malenconia o el mateix abisme
Són heroïnes, més que no pas víctimes, que es fan les despistades menyspreant un perill imminent, un monstre que assetja fora de pla, entre els matolls o darrera unes ulleres fosques, tan fosques com les seves intencions.

Xevi Solà (1969), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ex-alumne de l'Escola d'Art d'Olot. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a Barcelona , Girona, Olot, Madrid..., i la seva obra s'exhibeix habitualment a la galeria Masart de Barcelona. També ha rebut diversos premis com a dibuixant gràfic. Com a dada biogràfica rellevant, cal esmentar que treballa des de fa més de nou anys en l'àmbit de la psiquiatria aspecte que influeix notablement la temàtica de les seves obres.