espai zerou

HOMO HOMINI LUPUS EST es una nova proposta artística que dóna continuïtat als diferents cicles programats els darrers anys per donar a conèixer els projectes d'alumnes de l'Escola d'Art d'Olot: Gestacions (1997), Mutatis Mutandis (1998), Pas Pantós (1999), Faccions (2000), 1 Punt 10 (2001), Advertències (2002), Tot Flueix (2003), Aula 1.7 (NA). Estats Transitoris (2004), Posant els punts sobre les is perquè no siguin mers pals (2005), A la de tres ... és 3 (2006), Individualitats (2007) i Històries (2008), essent aquesta la tretzena convocatòria consecutiva.

Des d'un punt de vista funcional, el caràcter pedagògic i formatiu d'aquest cicle es trasllada a tots els elements que intervenen en una exposició, és a dir, els artistes no es limiten a fer una instal·lació en un espai sinó que treballen altres aspectes tan fonamentals com la presentació formal del projecte, les relacions amb els mitjans de comunicació, el disseny dels elements de difusió, els reportatges gràfics, el disseny del catàleg... Es vol, en definitiva, que l'alumne-artista tingui una referència integral de tots els elements que intervenen en una exposició.

HOMO HOMINI LUPUS EST està format per tres projectes de Joan Gol , Chantal Heimo i Cristina Olivets que utilitzen diferents suports artístics. La majoria dels treballs giren al voltant de temes d'actualitat des d'un punt de vista crític. Aquest nou cicle es pot visitar a la Sala 15, situada al primer pis de l'edifici de l'Hospici, el nou espai temporal d'art contemporani de la ciutat d'Olot que disposa d'una programació que té cura de l'art emergent.

Je suis-Je? de Joan Gol.

És un projecte audiovisual que treballa amb elements propis del videoart i del curtmetratge. Aquest treball és la representació gràfica d'un somni que simbolitza com l'autor es troba cara a cara amb el seu nen interior, que li parla de les seves pors, del defalliment de les seves forces i, amb elles, de la pròpia esperança. És una obra introspectiva i personal, que fa us de les teories de Jung al voltant del jo, com la part de consciència que nosaltres coneixem, en contraposició amb l'inconscient personal.

1…, Escultures de Chantale Heimo

Chantale Heimo investiga la interrelació de les energies o partícules que regeixen cada cosa i com el nostre comportament influeix en el nostre entorn i l'entorn ens influeix a nosaltres. Els nostres pensaments son vius i influeixen tant en un mateix com al conjunt, com ho demostra Masaru Emoto en la seva investigació sobre l'aigua. > No hi ha res estable, cada partícula dels éssers vius tant com els vegetals, els minerals.. es muten en funció del seu entorn. Com a resultat de la investigació es presenta un conjunt compost per vuit escultures d'escaiola blanca que cerquen una transitòria puresa i totalitat.

Pròtesis, de Cristina Olivets

El culte al cos, l'obsessió per la imatge, la recerca de la perfecció, no són només aspectes que estan de moda, sinó que són quelcom més perillós i complex. Tot i que existeixen factors individuals (com tenir un alt grau de perfeccionisme en un mateix o tenir una baixa autoestima...) cal tenir en compte que també hi ha uns factors socioculturals que juguen un paper molt important en la societat i en el nostre dia a dia. La finalitat d'aquest treball és posar èmfasi en uns estereotips i cànons establerts per una minoria sobre una majoria i que poden arribar a provocar malalties autodestructives en societats desenvolupades com la nostra. L'obra està formada per dues parts. Per una banda hi ha una seqüència d'imatges i impactes visuals continuats, que mostra una transformació contínua d'un cos que canvia, es distorsiona, es fragmenta i es deforma. Per l'altra, una instal·lació, mostra les pròtesis emprades en el vídeo performàtic.