HIDALGOS, de Salvi Danés

Dates exposició: del 10 de juliol al 29 d'agost de 2010
Artista: Salvi Danés.
Lloc: Sala 15 (1r pis). Carrer de l’Hospici, 8 – 17800 Olot (Girona)
Horari: de dimarts a diumenge d'11:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00. Els dilluns tancat.
Organitza: Àrea de Creació Contemporània d'Olot, Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot i Olot-Fotografia.
Col·labora: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per a més informació: David Santaeulària. Tel. 972266351 / zerou@olot.org

Descarrega el catàleg aquí

“Hidalgos” és el resultat d'un viatge per zones rurals de Castella-la Manxa, caracteritzades pels espais oberts, inabastables i clarament horitzontals. El paisatge manxec esdevé el marc del veritable objectiu de la càmera: personatges, animals o escenes quotidianes de marcat realisme que reflecteixen una visió de la vida allunyada de la felicitat convencional del món cosmopolita. Aquest to melancòlic queda reforçat pel blanc i negre de les fotografies, lligat a la tristesa de la solitud, el fracàs de l'existència i la derrota dels éssers vius.

L'exposició vol documentar l'estil de vida propi, singular i atàvic d'unes zones rurals assetjades pels canvis de costums i la modernitat. A la intenció merament artística s'hi suma, en aquest sentit, el valor de l'aprofundiment antropològic, ja que les imatges es converteixen en material sensible i representatiu d'una realitat que desapareix.

“Hidalgos”, guardonada amb la 2a Beca Olot-Fotografia, s'inclou en l'àmplia oferta d'exposicions organitzades amb motiu de la Biennal Olot Fotografia durant els mesos de juliol i agost .

Salvi Danés (Barcelona, 1985) va estudiar a l'Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya. Ha participat en diferents publicacions de l'estat Espanyol i, actualment, imparteix tallers de fotografia en una escola de Barcelona. Ha guanyat diversos premis entre els que destaca el segon premi del Sony World Photography Awards 2009.

 

___________fragment del text d'Anton Carrera inclòs en el catàleg de l'exposició____________________________

(...) Atesa la seva condició de “vista d'un indret natural”, el paisatge no existeix per ell mateix. El paisatge és una invenció. La seva formulació demana uns ulls que l'observin i el valorin com a tal, que algú el configuri visualment i li atorgui categoria estètica.

L'autor d'aquestes fotografies ha triat alguns indrets de La Mancha (Campo de Calatrava, Campo de Montiel, Campo de San Juan...) perquè li oferien l'escenari autèntic per a la seva intenció, la intensificació de la seva recerca artística. Cal tenir present, però, que el paisatge és el marc , el pretext, i no la finalitat. L'objectiu se centra en els detalls que són, això sí, conseqüència d'aquest paisatge: personatges anònims, animals, escenes quotidianes impregnades de la duresa d'un entorn sense confins abastables.

Aquest paisatge, erm en bona part, extremament rural, és causa i efecte d'un remot sentiment tràgic de la vida. L'aclaparadora horitzontalitat dels espais oberts esdevé, paradoxalment, una presó per a l'ànima dels seus habitants. A la claror esblaimada de l'horitzó es perfila una ratlla finíssima on la terra i el cel es fonen i confonen. És una ratlla il·lusòria que existeix només en la mirada.

Malgrat aquestes condicions prefixades i el sentiment que se'n deriva, l'autor no ha perseguit especialment el paisatge. El realisme que traspuen aquestes fotografies reflecteix una visió de la vida allunyada de la felicitat convencional del món cosmopolita. És una vida conformada, alentida, de fusió amb un entorn que acaba imprimint caràcter als seus pobladors. D'aquí els ve la fesomia cantelluda i el seu comport abrupte. Una estètica singular, impensable en els àmbits urbans més culturalitzats. En aquest sentit, aquestes fotografies tenen el valor de l'aprofundiment antropològic, afegit al valor preferent de la intenció artística.