 |
LE
CAMION DE ZAHÏA. CONVERSATIONS APRÈS LE PARADIS PERDU,
de Mireia Sallarès
Projecte finalista de la
Beca Ciutat d’Olot d’Arts Plàstiques
2004 i produït pel Museu Comarcal, que es va poder veure a l’Espai
ZERO1 després de 4 anys de la seva realització. L’artista
va idear aquest projecte durant la seva estada en un centre de producció artística
pel qual estava becada, a Valence, una petita ciutat post-industrial
del sud de França. En un principi, el treball estava pensat
per ser mostrat a la mateixa ciutat, però algunes complicacions
van fer que això no fos possible, quedant amagat dins d’un
calaix fins ara.
A Valence, l’hivern del 2001, la Mireia coneix a la Zahïa;
una dona d’origen algerià que freqüenta cada nit
el centre de la ciutat amb el seu camió-pizzeria de venda ambulant:
emblema de la seva pròpia independència. Entorn del camió,
cada nit s’apleguen una sèrie de clients que aprofiten
la presència de la càmera de la Mireia per reivindicar,
cantar o qüestionar els objectius de la pròpia artista
amb aquells continus enregistraments.
Tot plegat, està marcat per la notícia de que una nova
ordenança municipal prohibirà la presència de
camions de venda ambulant al centre de la ciutat, aquests seran substituïts
per paradetes fixes, responent a un nou pla de reurbanització del
centre comercial de Valence. Així doncs, l’exposició que
originàriament havia d’estar ubicada en el seu propi context,
ens arriba ara descontextualitzada ja no només en el lloc i
en el temps, sinó que a hores d’ara ja ni tan sols existeix
aquell camió ni aquella clientela com a tal.
La mostra es va articular en tres parts que funcionaven com a capítols
autònoms però que, alhora, es complementaven:
Vídeo
A l’Espai ZERO1, projecció amb les imatges enregistrades
per l’artista durant la seva estada a Valence. La càmera,
sovint “oblidada” sobre la barra del camió capta
les nits entorn d’aquest i les declaracions de la seva propietària
sobre el mateix i, inevitablement, sobre la seva pròpia vida
personal.
Camió
Ubicat a la Plaça del Carme, un camió de menjar ambulant
ja clausurat i sense activitat, testimoniava allò que algun
dia va ser, al mateix temps que s’apropiava de l’espai
públic per funcionar com a peça de reclam. Al damunt
del camió, un rètol lluminós amb la frase: Savoir
que j’existais, voilà! Per deixar constància de
la conclusió transcendental a la que arriba la Zahïa després
de l’autoanàlisi que fa durant els enregistraments.
Llibre – Catàleg
El llibre està pensat perquè serveixi de catàleg
i de llibre d’artista al mateix temps. Textos de la Laia Gonzalez
i en Carles Guerra junt amb algunes de les imatges del vídeo
formen un cúmul de visions diferents respecte un mateix treball.