LA VILLA BASQUE. VERNON (CALIFÒRNIA), d'Adrià Julià

Vernon, una ciutat –fonamentalment industrial- integrada a la megalòpolis de Los Àngeles té la peculiaritat d’haver estat fundada per John B. Leonis, un personatge emprenedor (banquer, industrial i polític) provinent del País Basc francès. Un testimoni d’aquest fet el trobem en La Villa Basque, un fastuós i abarrocat restaurant (farcit d’emblemes, escuts i quadres que remeten als orígens bascos) que acollia en els seus moments àlgids fins a 500 comensals. Sense haver perdut cap ingredient de la seva particular idiosincràsia, avui en dia el restaurant malviu amb uns pocs clients, entre els quals s’hi compten membres de la secció local de Rotary International i una peculiar dona russa que, invariablement, hi ve a dinar des de fa quaranta anys. En un àmbit com Vernon, i per extensió Los Ángeles, La Ville Basque és una conspiració temporal, social i cultural en un entorn de constants i dràstiques reconfiguracions del paisatge (segons descriu atinadament el propi Adrià Julià).
A La Ville Basque, les coses són estranyes i familiars alhora: plantes mediterrànies i tropicals, cambrers amb més de trenta anys a la casa, referències històriques constants, la carregada decoració, el propi edifici pintat de rosa i voltat de vegetació en una zona plenament industrial..., es podria dir que tot té la consistència dels somnis que incorporen escenaris coneguts. El que fa l’Adrià Julià és proposar-nos una visita –en forma d’un llarg plànol seqüència- intercalant petits diàlegs i veus de fons i una sucosa entrevista amb la senyora russa. Hi ha un cert sentit de "mirada forastera" en el que ens proposa l'Adrià Julià. Ens parla d'un món i unes relacions humanes en les quals ell es posiciona com un estranger i, alhora, com algú molt proper -tant per la implicació efectiva amb els personatges (ha passat molts dies treballant-se la confiança amb els curiosos habitants d'aquest lloc) com per la decisiva relació temàtica amb l'entorn de procedència-. Curiosament, el resultat és significatiu perquè sap moltes coses i no ens les vol dir o, en tot cas, sap que hi ha coses que no convé dir o, finalment, sap que el que és important mai es podrà interpretar en una primera lectura si no es vol caure en un reduccionisme o una falsa sociologia aliens, absolutament, a l'àmbit de treball que ell es plantejava.
Els personatges de La Ville Basque sembla que tinguin la il·lusió de la invulnerabilitat però, finalment, hom no pot deixar de tenir la sensació de veure nàufrags en un museu.

L’exposició es presentà simultàniament a l’Espai ZER01 i a la Sala Rekalde

breu aproximació biogràfica