 |
LA VILLA BASQUE. VERNON (CALIFÒRNIA), d'Adrià Julià
Vernon, una ciutat –fonamentalment industrial- integrada a
la megalòpolis de Los Àngeles té la peculiaritat
d’haver estat fundada per John B. Leonis, un personatge emprenedor
(banquer, industrial i polític) provinent del País Basc
francès. Un testimoni d’aquest fet el trobem en La Villa
Basque, un fastuós i abarrocat restaurant (farcit d’emblemes,
escuts i quadres que remeten als orígens bascos) que acollia
en els seus moments àlgids fins a 500 comensals. Sense haver
perdut cap ingredient de la seva particular idiosincràsia, avui
en dia el restaurant malviu amb uns pocs clients, entre els quals s’hi
compten membres de la secció local de Rotary International i
una peculiar dona russa que, invariablement, hi ve a dinar des de fa
quaranta anys. En un àmbit com Vernon, i per extensió Los Ángeles,
La Ville Basque és una conspiració temporal, social i
cultural en un entorn de constants i dràstiques reconfiguracions
del paisatge (segons descriu atinadament el propi Adrià Julià).
A La Ville Basque, les coses són estranyes i familiars alhora:
plantes mediterrànies i tropicals, cambrers amb més de
trenta anys a la casa, referències històriques constants,
la carregada decoració, el propi edifici pintat de rosa i voltat
de vegetació en una zona plenament industrial..., es podria
dir que tot té la consistència dels somnis que incorporen
escenaris coneguts. El que fa l’Adrià Julià és
proposar-nos una visita –en forma d’un llarg plànol
seqüència- intercalant petits diàlegs i veus de
fons i una sucosa entrevista amb la senyora russa. Hi ha un cert sentit
de "mirada forastera" en el que ens proposa l'Adrià Julià.
Ens parla d'un món i unes relacions humanes en les quals ell
es posiciona com un estranger i, alhora, com algú molt proper
-tant per la implicació efectiva amb els personatges (ha passat
molts dies treballant-se la confiança amb els curiosos habitants
d'aquest lloc) com per la decisiva relació temàtica amb
l'entorn de procedència-. Curiosament, el resultat és
significatiu perquè sap moltes coses i no ens les vol dir o,
en tot cas, sap que hi ha coses que no convé dir o, finalment,
sap que el que és important mai es podrà interpretar
en una primera lectura si no es vol caure en un reduccionisme o una
falsa sociologia aliens, absolutament, a l'àmbit de treball
que ell es plantejava.
Els personatges de La Ville Basque sembla que tinguin la il·lusió de
la invulnerabilitat però, finalment, hom no pot deixar de tenir
la sensació de veure nàufrags en un museu.
L’exposició es presentà simultàniament a l’Espai ZER01 i a la Sala Rekalde