DÉJAME FLUIR, de Campanilla, Ivan Pérez, Tadasu Takamine i Masashi Iwasaki

A partir dissabte, 2 de juny, i fins al 19 d'agost, es podrà veure a l’Espai ZER01 l’exposició Déjame fluir. Aquesta mostra es el resultat de la Beca Ciutat d’Olot de Comissariat 2005 guanyada pel col·lectiu The videoartfoundation que ha centrat la seva investigació en les diferents formes de tractar el temps que planteja la creació artística en l’àmbit del vídeo. La mostra te un doble nivell de treball, per una banda un apartat de documentació i consulta –amb un format de videoconsulta- i per l’altra, una instal·lació on es presenten dues peces concretes: Visitas a paisajes de Campanilla i Ivan Pérez i Inertia de Tadasu Takamine, dos treballs amb una accentuada poètica visual que mostren dues formes antagòniques de relació entre el subjecte, el temps i el paisatge.
A Visitas a Paisajes veiem com dos individus que llueixen unes bates vermelles llampants s’apropen a observar una sèrie de paisatges. En cada pla apareixen d’esquena i romanen davant la vista uns segons mentre la contemplen. L’escàs temps que hi dediquen i la seva indumentària d’operaris determinen l’obra. La primera impressió de trobar-nos davant una exaltació del fet contemplatiu es trenca i l’alternativa a aquesta percepció esdevé incerta. Inertia ens mostra en un pla fix una dona dalt d’un tren d’alta velocitat que circula a 300 km/h. Lluita contra el vent per mantenir la faldilla baixada mentre el paisatge s’esvaeix darrere seu. Aquest gest protagonitza l’escena. El fet insòlit d’exposar-se a l’acció violenta dels elements queda eclipsat per la càrrega eròtica de la situació. Les relacions que s’estableixen en cada vídeo entre els personatges i l’entorn són contraposades. Mentre en un l’acció sembla rutinària i contemplativa, en l’altre la relació roman marcada pel ritme trepidant de la velocitat. No obstant això, l’ús dels recursos narratius és equivalent en ambdós vídeos, que mostren en primer terme unes situacions que identifiquem amb claredat i que semblen contenir en si mateixes l’objecte de les obres, però les accions que els personatges desenvolupen ho desmenteixen. A la rotunditat de la posada en escena s’imposa el caràcter dels gestos. A Visitas a Paisajes l’actitud dels personatges no sembla anar d’acord amb la situació i voreja la indiferència; a Inertia, els gestos de la noia resulten ambigus i dubtem de si intenta tapar-se o si més aviat juga amb el vent i amb la mirada de l’espectador. L’oposició de les situacions dels dos vídeos reforça les equivalències en l’equilibri entre allò que és essencial i allò que és circumstancial a cada obra. El desplaçament del sentit que trobem entre una primera i una segona mirada s’aplica tant quan ens enfrontem a la relació establerta entre les dues obres com quan valorem cadascuna d’elles aïlladament.

Visitas a Paisajes. Campanilla i Iván Pérez

Els artistes realitzen un viatge. Els paisatges van passant des de la finestra del cotxe. Quan algun d'ells resulta atractiu paren el cotxe i documenten la visita. Els diferents plans fixos remeten a imatges turístiques de paisatges, com postals a la venda en una botiga de records.
Els turistes, els fotògrafs, els que manipulen les càmeres o els que simplement miren creen la imatge, la visiten i la completen sempre fora de camp. La incursió dels personatges-turistes-artistes en el pla descobreix els marges de la imatge, l'artificialitat i l'arbitrarietat dels enquadraments i transforma les imatges en decorats, plató virtual o trompe-l'oeil.

Inertia. Tadasu Takamine i Masashi Iwasaki

En aquesta obra els artistes posen la seva atenció a Japó com a potència industrial. Durant molts anys, el Shinkasen ha estat el símbol del desenvolupament tecnològic del Japó modern. Aquest supertren exprés es com l'artèria per la qual flueix la sang de la nació. És ràpid, és net, és eficient, és perfecte i, sobretot, és poderós.
L'any 1894 els germans Lumière inventen el cine. Un segle després que filmessin un pla fix d'un tren en moviment a "Arribada d'un tren a l'estació de la ciutat", dos joves artistes japonesos posen en evidència que per experimentar la velocitat cal quedar-se immòbil.

Descarrega el catàleg de l'exposició (format pdf - 2,2 Mb)