I DON'T LIKE MUSIC, de Carles Congost

Fins al 24 de febrer de 2008 es pot visitar I don’t like music, la nova proposta que ha ideat Carles Congost per a l’Espai ZER01, parteix d’una Beca Ciutat d’Olot d’Arts Visuals i de la col·laboració entre el propi Espai ZER01 i el MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León).
El treball de Carles Congost s’ha convertit amb el temps en un dels més personals i reconeguts malgrat moure’s amb facilitat entre diversos registres. El món adolescent, la cultura de masses, la iconografia pop, l’estètica dels anys 80, les pel·lícules de sèrie B, el món del còmic..., tots aquests temes els utilitza com a recurs habitual per a articular un discurs irònic que es trasllada al paper de l’artista en la societat, a la manca de comunicació entre generacions, a la formació dels estereotips més recurrents, a la formació dels mites i de les icones modernes i tot un seguit d’acerades reflexions que es vesteixen amb unes notables dosis d’humor.
I don’t like music presenta en format audiovisual la fotonovel·la Robots, on es narra la historia del grup The Congosound des dels seus inicis fins a l’actualitat. The Congosound és un grup musical on el propi Congost comparteix formació amb Vicent Fibla i Jessie Park des de fa deu anys. Durant aquest període han editat “Jessie’s Theme” (1998), “Jackson’s” (2002), “Superpitchure” (2007) han participat en el Sonar’02, han remesclat a grups com Manta Ray, Fangoria, Astrud... Amb el temps, l’activitat del grup ha disminuït degut a les obligacions professionals de cada membre fent que no puguin atendre a les demandes que els hi arriben de molts àmbits diferents. És per aquest motiu que l’artista va decidir dissenyar el The Congosound’s Live Prototype, un prototip industrial i deshumanitzat concebut per a realitzar concerts sense dependre de la disponibilitat de cap dels seus components originals. Aquest aparell, amb una acurada presència estètica, esdevé un objecte-franquícia que permet perpetuar l’essència musical del grup. The Congosound’s Live Prototype, es va posar en funcionament per primer cop al MUSAC (amb tres figurants que realitzaven una performance en la qual suplien als membres originals del grup). A l’Espai ZER01 s’exposa el procés de realització, els croquis inicials, etc d’aquest nou giny musical.
Finalment, també es poden veure dibuixos realitzats específicament per a aquesta mostra i, de forma complementària, alguns dels treballs videogràfics anteriors més significatius (Tonight's the night, Un Mystique Determinado, Synthesizers, Love & F/X, That's My Impression!, Supercampeón...) a més de la publicació monogràfica Say I’m your number one que recull el gruix fonamental de la producció artística de Carles Congost i del propi catàleg de l’exposició en curs.
El 31 de maig de l’any 2002, Carles Congost inaugurava l’Espai ZER01 amb la proposta Synthesizers, on la música era un dels ingredients principals. Cinc anys i una trentena d’exposicions més tard acollim, de nou, un projecte que revisita la relació de l’artista amb la música i que representa molt bé el punt actual de la seva trajectòria. Una oportunitat única de retrobar-nos, fins al dia 24 de febrer, amb un dels artistes més destacats, representatius i sol·licitats del panorama artístic nacional.

_____Breu aproximació biogràfica________________________

Carles Congost (Olot, 1970) és actualment un dels artistes més destacats i representatius del panorama artístic nacional. La seva obra es mou habitualment entre el que s’anomena la cultura de club i els ingredients propis de la cultura popular i combina amb total desinhibició diferents tècniques i suports com el vídeo, la música, el dibuix, la fotografia...

De la seva trajectòria cal destacar les exposicions individuals en els centres més prestigiosos de la creació contemporània com és el cas de l'Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona; el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo; l'Espacio 1 del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid; Zona Emergente/ CAAC, Sevilla; Fundación Bilbao Arte, Bilbao; Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona; Galería Luis Adelantado, Valencia; Arte Ricambi, Verona (Italia). Pel que fa a les exposicions col·lectives ha participat en la mostra MARCO, Vigo; Palau de la Virreina, Barcelona; EACC, Castelló; CGAC, Santiago de Compostela; Transmission Gallery, Glasgow; Hamburger Bahnhof, Berlín; f a projects, Londres; Palais de Tokyo, Paris; PS1 MOMA, Nueva York o IMMA, Dublin.