CONCÈNTRIC. POBLE PETIT, INFERN GEGANT, de Jordi Mitjà i SONESNAT, de Kenneth Russo

Aquestes dues propostes parteixen d'una Beca Ciutat d'Olot d'Arts Visuals 2005 que ha permès als artistes desenvolupar dos projectes molt diferents amb el nexe comú de la utilització dels formats audiovisuals.

En paraules del propi Kenneth Russo: So n'és nat és un projecte que pretén deixar constància d'algunes iniciatives creatives relacionades amb l'àmbit de l'art contemporani que es desenvolupen fora dels formats professionals (exposicions, fires, circuits galerístics i museístics...). Ens estem referint a creadors que desenvolupen la seva obra a través de la música. Un mosaic generacional que recull no tan sols aquestes expressions, sinó també les seves pròpies sinèrgies. Un filtre per depurar, acostar i reinterpretar conceptes artístics que sovint per repetició perden el seu sentit." El resultat d’aquesta proposta s’ha concretat en un ambiciós DVD amb tretze audiovisuals en els quals creadors de tota mena (músics, artistes visuals, actors...) recreen, amb total llibertat, diversos conceptes teòrics que acompanyen els discursos artístics.

Pel que fa a l’obra de Jordi Mitjà (un vídeo monocanal d’una hora i setze minuts) en fa la següent descripció: “Diuen, i no sense raó, que en els pobles petits és on passen les coses més extraordinàries i les més terrorífiques. Diuen també que això es deu a la proximitat i a la coneixença entre els habitants que configuren aquestes comunitats”. Sota aquesta premissa es munta el film “Concèntric. Poble petit, infern gegant” de l’artista Jordi Mitjà. Un conglomerat de narracions en un intent de reconstruir diferents arxius que el realitzador ha anat compilant amb els anys de fonts properes com amics i familiars. Aquest trencadís fílmic té el seu centre a Lladó, un poble de l’Empordà, i l’acció no es desplaça més enllà de 20 Km a la rodona. El film no intenta explicar la història d’un poble, “la història no existeix ni creuant totes les històries”. Aquesta realització polièdrica mostra l’experiència de mirar i d’ésser mirat d’una forma totalment amateur. Els actors, el director i fins i tot les imatges són personatges que, sense saber-ho, caminen amb els ulls embenats per l’experiència d’inventar això que en diuen pel·lícules.

Jordi Mitjà: jordimitja.com
Kenneth Russo: www.sonesnat.com