 |
Su
búsqueda - "exotismo o pornografia" - no produjo
ningún documento.
Your search - "exotism or pornography" - did not match
any documents.
La cerca - "exotisme o pornografia" - no concorda amb cap
document.
Igual com en d’altres
parcel·les d’una societat on els mitjans de comunicació tenen
un paper protagonista, hem vist l’interès per tematitzar
l’activitat artística. La priorització d’interessos
temàtics per damunt de les intensitats.
La tematització en art ha provocat que moltes propostes entressin pels
temes tractats més que no pas per la seva qualitat o valor específic,
sense sortir en molts casos de llocs comuns, ja prèviament recorreguts.
Els temes “delicats” poden ser de fàcil classificació.
En moltes ocasions, davant de conceptes complexos, ens trobem amb respostes
a la defensiva o amb sistemes d’organització binària. “Això no és
per a mi”. “Bé, però jo no he fet res”.
En aquesta exposició apareixen molts d’aquests temes que podrien
ser carn de tematització: pornografia, feminisme, exotisme, però també el
treball col•lectiu, la privacitat, el desig personal, les discussions,
la definició de qui som, les modes, la creació cultural, la implicació personal,
com ens veiem els uns als altres o la relació entre el pensament crític
i la realitat. Tot és susceptible de convertir-se en possible contingut
d’un treball artístic, situant el treball, si és conceptualment
fort, en un àmbit de discussió constructiva.
Lilibeth Cuenca Rasmussen presenta Absolute Exotic, un treball artístic
que utilitza l’estratègia de la comunicació directa del
videoclip musical. L’artista, mig filipina, explica mitjançant
una cançó el “drama” que suposa haver deixat de ser
exòtica per passar a ser una ciutadana sense interès. Enquadrada
en un set d’estil hawaià, un decorat de mentida que ens remet
a un paradís de plàstic, l’ “exòtica” que
apareix ballant i cantant ens explica que ja no és prou exòtica,
que ara es porten les mulates. I ella és “només” oriental.
El fet de convertir les persones en objectes de consum, el racisme de base,
la sexualització de l’altre o la nova societat de classes apareixen
entremig d’un llenguatge directe i lluny del que és políticament
correcte. El missatge es transmet mitjançant un canvi de punt de vista
en l’aproximació a la complexitat.
Kajsa Dahlberg mostra en l’exposició 20 mins (Female Fist). Aquest
vídeo presenta una entrevista on s’explica tot el procés
seguit per realitzar una pel·lícula pornogràfica feta
per dones i que només poden consumir dones. A partir d’un exemple
concret, l’entrevista discorre entre temes com la necessitat de creació de
comunitats tancades, el fet de mantenir informació només per
a alguns, la dificultat de tirar endavant projectes un cop passat el moment
de les idees... de nou, a partir d’un exemple que podria semblar polèmic
socialment, apareixen situacions per compartir, moments de reflexió i
de redefinició de la realitat. En el primer minut del vídeo veiem
una plaça d’aires nord-europeus, però ràpidament
algú posa la tapa a la càmera: no veiem la persona entrevistada,
superem la imatge per facilitar el contacte amb el contingut, amb la imaginació.
A partir de la presentació de dos treballs que aborden temàtiques
connotades, des de perspectives allunyades de les estratègies habituals,
es col·loquen en un lloc ambigu, pervertint i jugant amb els punts de
vista sobre els temes tractats. L’exposició pretén explorar
quines relacions s’estableixen entre les dues propostes de manera oberta,
mitjançant la inclusió d’una sèrie de temes d’àudio
i textos, i es persegueix de manera mes o menys lateral per evitar la il·lusió d’una
possible lectura objectiva o lògica, entenent, com sempre, l’usuari
com un agent crític que sabrà formar part d’aquest marc
temàtic que s’ofereix.
Coordinació: Martí Manen
i Job Ramos |