Metamembrana, de Marcel·lí Antúnez
Metamembrana és una instal·lació audiovisual interactiva creada a partir de la mirada personal de l'artista Marcel·lí Antúnez que consta d'una gran projecció i diverses interfícies. Aquesta és la primera producció artística realitzada per l'Anella Cultural. Gràcies a la tecnologia internet que proporciona l'Anella Cultural, Metamembrana es podrà veure del 14 de gener al 13 de febrer de 2009, de manera simultània, en els següents equipaments culturals que integren el projecte Anella Cultural: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Espai d'Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers; centre d'art Cal Massó de Reus, Espai Zer01 d'Olot i la Sala Sant Joan de Lleida. Formalment, la instal·lació consta d'una gran projecció amb format 16:3, composta per quatre projectors que mostren una sola imatge d'aproximadament 12 metres d'amplada. Davant d'aquesta pantalla hi ha quatre interfícies: una interfície de captura de rostres en forma de caseta, fabricada en fusta; un tapís serigrafiat amb dibuixos que oculta quatre sensors on/off ; un micròfon que funciona indistintament com a sensor on/off , o sensor de rang, i una interfície d'austera forma antropomòrfica on el nas és un joystick, i el si i la mà sensors on/off . Un dispositiu MIDI controla les quatre interfícies tot permetent-ne l'encesa i apagada, i il·luminant-les quan estan actives. Un ampli dispositiu interactiu - software i hardware -, desenvolupat al llarg del projecte Membrana , permet a l'espectador el control d'animacions gràfiques, vídeo i so. Metamembrana configura una xarxa de continguts que s'organitzen en tres capes: paisatge , dinàmica i panoràmica. El paisatge consisteix en un panorama gràfic animat que funciona com a índex de l'obra. La imatge gràfica té el seu origen en un mural policrom de vuit metres de llargada. La capa també conté cinc imatges procedents de les Webcams instal·lades a les seus, diversos vídeos que mostren el procés accelerat de producció del mural, que funcionen com a precàrrega, i animacions algorítmiques que s'activen gràcies al so de ràdios. Aquesta capa és sensible a totes les interfícies. La capa dinàmica conté dos interactius: el Guinyol i l' Instrument , relacionats respectivament amb la capturadora de rostres i la interfície antropomòrfica. El Guinyol és un interactiu seqüencial que s'activa quan l'espectador introdueix la seva cara a l'orifici de la caseta i crida; immediatament el seu rostre és capturat i esdevé una animació que se superposa al personatge de la pantalla. L ' Instrument consisteix en dues cares animades ?una dona i un home? que produeixen sons i es deformen mitjançant el manejament del nas/joystick i dels sensors on/off . Aquest utensili musical està connectat a totes les seus, la qual cosa permet una xarxa de sons polifònics. La capa panoràmica conté cinc pel·lícules interactives produïdes a cada una de les seus. Aquestes pel·lícules s'activen des de les interfícies tapís i micròfon, que tenen dos usos. El primer convida a la selecció de la panoràmica; així, el crit sobre el micròfon ens introduirà a la panoràmica local, i la trepitjada sobre cada un dels quatre sensors del tapís, a cada una de la resta de les seus. Un cop s'activa la seqüència del vídeo panoràmic n'apareix el nou ús: el tapís ens permet de canviar el pla de visió i el micròfon hi introdueix els efectes visuals. Les panoràmiques tenen una durada limitada ?al voltant de 90 segons?, i una vegada conclòs el film, queda desactivat tot donant pas al paisatge. El procés participatiu de diferents col·lectius i referents de les ciutats a Metamembrana ha permés l'elaboració de part dels continguts audiovisuals de la instal·lació, i generat que elements d'identitat de cada ciutat quedin integrats com elements actius del paisatge. La batalla entre Blancs i Blaus a Granollers, o el triom de la Mort realitzar pels Diables de Reus, l'arbre del paradís representat pels actors de l'Aula de Teatre de Lleida, juntament amb altres elements, permetran als espectadors identificar la realitat cultural i social de la seva ciutat en el metapaisatge que serà Metamembrana. En el cas d'Olot s'ha comptat amb la participació dels alumnes de l'Escola Pigment, l'Escola Municipal d'Expressió i l'Escola d'Art. _____Breu aproximació biogràfica de l'artista______________ Marcel.lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Des dels anys vuitanta, el treball d'Antúnez Roca s'ha caracteritzat per la preocupació per la condició humana, pel com i el perquè els desigs i les emocions humanes; en un primer moment des de la performance tribal del col·lectiu La Fura dels Baus ?grup del qual fou fundador, coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins a 1989?, i després en solitari. Aquesta preocupació ha anat traslladant-se progressivament cap a un tipus d'obres que proposen sistemes complexos i que sovint esdevenen híbrids sense categoria. La incorporació i transgressió d'elements científics i tecnològics, emprats des de l'inici dels anys noranta, i la seva interpretació per mitjà de dispositius únics i particulars, donen a l'obra d'aquest artista una renovada cosmogonia càlida, crua i irònica. Aquí tenen cabuda temes tan clàssics com l'afecte, la identitat, l'escatologia, o la mort. Tots aquests elements prenen en la seva obra una dimensió irònica i humana que provoquen una reacció espontània en l'espectador. Els seus treballs s'han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres d'arreu del món, com la Villette de Paris, l'I.C.A. de Londres, el FILE de Sao Paulo , el DAF de Tokio, el DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Rotterdam, l'Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seül (Corea), entre d'altres. Durant l'any 2008 el treball de Marcel·lí Antúnez Roca ha estat presentat a la Galeria Zé Dos Bois de Lisboa, amb una exposició individual i a la Galeria de Barcelona Rojo Art Space, amb una exposició dels dibuixos que estan a l'origen del seu procés creatiu. Aquesta exposició individual ha anat acompanyada de l'edició del llibre Hibridum Bestiarium. Aquest mateix any Marcel·lí Antúnez ha participat també a diverses exposicions col·lectives, entre les que destquen: El Discreto Encanto de la Tecnología al MEIAC de Badajoz, i la itinerància d'aquesta exposició al ZKM de Karlsruhe, Alemania; L'exposició Nodos y redes presentada a la Laboral de Gijón; la Bienal d'Art de la Fundació Telefònica a Madrid o la Bienal d'Art Contemporani de Sevilla. Marcel·lí Antúnez ha rebut també els següents premis: Primer premi al Festival Etrange Paris 1994, i al Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999. Premi Max a New Theater Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona; i ha obtingut menció d'Honor a Prix Ars Electronica 2003; també fou Premi Ciutat de Barcelona en l'apartat multimèdia l'any 2004. |